 |
Home 
Entrevistes - Personatges públics Carmen Alborch, actual secretària primera del Senat
Entrevistes - Personatges públics Carmen Alborch, actual secretària primera del Senat
Carmen Alborch, actual secretària primera del Senat |
| lunes, 03 noviembre del 2008 | ||||||
 “…la dieta mediterrània simbolitza una sèrie de valors que es poden ajustar més als requisits exigits per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat…”1) Què n’opina que la dieta mediterrània s’hagi presentat com a candidata a ser nomenada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO? Creu que la dieta mediterrània pot ser un patrimoni cultural immaterial?En primer lloc, em sembla molt positiva qualsevol iniciativa de caràcter plurinacional que estimuli sumar esforços i arribar a acords. I en aquesta concretament, Espanya, Itàlia, Grècia i el Marroc constituiran el nucli de països que la redactaran, tot i que es mantindrà oberta a la participació d’altres estats de l’arc mediterrani. Crec que és una idea fantàstica perquè penso que la cuina és cultura, i perquè considero que té moltes condicions per ser-ho. D’una banda, la dieta mediterrània conjuga ser un patrimoni cultural immens acumulat durant mil•lennis, i que a la vegada continua viu, que se segueix transmetent de generació en generació, i que confereix un sentiment d’identitat a les diverses comunitats de la conca mediterrània. A més, la dieta mediterrània té una sèrie de valors addicionals: estimula la producció i el consum locals, fomenta una agricultura respectuosa amb el medi ambient i promou els intercanvis i les iniciatives regionals. Contribueix al diàleg cultural, a la transferència de coneixements i tecnologia, i a la revitalització econòmica i social de totes les comunitats riberenques del Mediterrani. Per acabar, estic convençuda que aquesta declaració afavoriria que els beneficis que, a llarg termini, una bona alimentació té sobre la salut arribin a un públic més ampli, especialment als joves. 2) Per contra, una comissió parlamentària francesa està debatent la possibilitat de presentar la cuina francesa com a candidata a la UNESCO. Aquesta comissió, impulsada pel president Sarkozy, analitza les opinions de nombrosos experts i xefs sobre aquesta candidatura, alguns dels quals, com Guy Savoy, ja s’hi han manifestat a favor, mentre que Alexandre Cammas, fundador d’un moviment anomenat Lefooding, s’hi pronunciava en contra amb les paraules següents: “És totalment incoherent, no entenc com es pot donar un reconeixement com aquest a una cosa com cuinar, que es troba en canvi i creixement continu”.Què n’opina, d’això? S’ho mereix la cuina francesa? I per què només aquesta cuina?No sóc jo qui ho ha de decidir, però sens dubte França és una potència de primer nivell en la gastronomia mundial i això és una realitat de la qual els francesos se senten ben orgullosos, per la qual cosa tenen tot el dret a intentar assolir aquest reconeixement, encara que no sigui l’única que s’ho mereix. D’altra banda, em sembla que la dieta mediterrània simbolitza una sèrie de valors que van més enllà dels gastronòmics, i que poden ajustar-se més als requisits exigits per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tampoc no hem d’oblidar que ja té el reconeixement per part de l’Organització Mundial de la Salut i de la FAO com un model alimentari de qualitat, saludable i sostenible. 3) Igual que Carme Ruscalleda, la restauradora francesa Anne-Sophie Pic es va convertir en l’única dona del seu país que va obtenir la tercera estrella de la prestigiosa Guia Michelin. Malgrat que estem avançant molt, encara és reduït el nombre de dones que aconsegueixen una distinció com aquesta. Com a expresidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats i, actualment, secretària primera del Senat, què aconsellaria a les dones que intenten fer-se un lloc en professions tan monopolitzades pels homes?Intentar tenir sempre la millor preparació, acumular mèrits, treballar bé, tan bé com es pugui, crear xarxes de suport entre dones, buscar homes còmplices. Fer valdre les seves capacitats. Estar disposades a manifestar les ambicions legítimes. Estar sempre disposa a aprendre. 4) Hi ha moltes empreses de restauració i del món del vi que col•laboren com a part activa en la difusió de l’art contemporani. Creu que aquestes iniciatives s’haurien de fomentar molt més distingint-les d’alguna manera?Són bones aliances que contribueixen a la difusió de l’art, combinen plaers i contribueixen al desenvolupament econòmic i alimenten el nostre esperit. Reconèixer i promoure les potencialitats de la innovació sembla molt positiu.  5) Si un dia anem a passejar per Castellón de Rugat, ens recomanaria algun lloc per anar a dinar i algun plat típic?Recomanaria l’arròs al forn que ja s’esmenta al poema d’Ausiàs March “Veles e vents”, cuinat per alguna de les dones extraordinàries del meu estimat poble. 6) I com a bona valenciana, ens pot confessar la seva recepta de paella?Hi ha diverses varietats, depenent també de l’època de l’any i dels costums locals i fins i tot familiars. S’escalfa l’oli d’oliva en una bona paella, se sala i es sofregeix el pollastre i el conill i ho reservem. Se sofregeixen la mongeta tendra, el tomàquet i el garrafón. S’aboca el brou (diuen que l’aigua de València és la millor) i quan comença a bullir s’hi afegeix l’arròs i una mica de safrà o colorant. Cal tenir bon ull per calcular les prorporcions, el foc i el temps. Si el foc es fa amb llenya i en una casa al camp amb amics, molt millor. També m’agrada molt la paella de marisc, l’arròs a banda, l’arròs caldós, l’arròs amb crosta… 7) Sabem que li agrada molt viatjar, hi ha alguna mena de cuina dels seus viatges que l’hagi sorprès?Per sort, moltes. M’agrada tastar les especialitats, des de l’ànec lacat fins al cuscús, passant pel cebiche, el sashimi, per dir-ne alguns; la llista pot ser llarguíssima. 8) Va participar com a jurat en l’entrega de premis que organitza l’associació Diálogo, que promou i impulsa aquelles activitats que eprmetin una millor comprensió i diàleg entre Espanya i França en tots els àmbits, i molt especialment en l’àmbit cultural, artístic, universitari, empresarial, periodístic, esportiu i humà. En aquella ocasió se li va concedir el premi a Ferran Adrià. Com va ser aquella experiència?Sempre és interessant escoltar Ferran Adrià. La millor experiència la vaig viure quan vaig sopar a El Bulli amb Manuel Vázquez Montalbán, Carmen Casas i altres amics. Ara, el meu bon amic Vicente Todolí, director de la Tate Modern Gallery i el reconegut artista Richard Hamilton,amb un equip important al darrere, estan desenvolupant el projecte derivat de la Documenta de Kassel. Segur que el resultat serà digne de veure.
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
||||||
|
|
Seguir a @cartavariadaweb
|
|
|
|
|