 |
Home 
Crítica "Cinc a taula" breviari de restaurants, cases de menjars..
Crítica "Cinc a taula" breviari de restaurants, cases de menjars..
"Cinc a taula" breviari de restaurants, cases de menjars.. |
| miércoles, 18 marzo del 2009 | ||||||
 ens fa descobrir que la vida de la cuina no és cara i que per tres- cents euros per dia qualsevol viatger pot viure folgadament a qualsevol país de l´Unió Europea amb lloc per a dormir inclòs....Aquest breviari tracta d´alguns indrets que realment confirmen el seu raonament: per exemple que enmig de la família autora que escriu el llibret en hi ha un que És com a “cronista” d’ un diari realment important a Espanya. Són cinc el grup que volten i emboliquen la troca dels escollits i es volen, darrerament, carregar la Guia francesa de tapes vermelles sigui com sigui pensant que de les coses més agradables que poden fer-se es passar una tarda en els clubs d´elite de la ciutat, reunír amb un dinar a tant personal “in” de política, ciència o social i trobar-se en els millors restaurants dels indrets més anomenats i malauradament amb més estrelles a la famosa Guia francesa. i sense cap pressa puntuar plats, personal, decoració , ambient i preu amb tota mena d´abreviatures. Si per ells tres-cents euros es normal el gasto d’un dia .... He fet aquest incís sobre el breviari perquè m’ha semblat una mena de publicació  envejosa i agosarada però afortunada pels seus coneixements de fondes a on es menja molt bé i que estan a la vista de les transformacions de les cuines del segle XXI. He de dir que fins ara s´intenten de mantenir nostàlgicament i a vegades fantasmalment, els costums alimentosos de molts “jefes” de cuina molt anomenats.. però cauen com mosques per manca de fonament i coneixement bàsic culinari.."La vida s´ha encarit. No sols els obrers, sinó les cases de persones benestants han de reduir o tenir en compte les despeses. atenent a aquestes consideracions i no oblidant la que la senzillesa dels plats va bé per a la salut, he procurat fugir de les complicacions que alguns cuiners han introduït en la cuina catalana. La restituïda o he procurat fer-ho, almenys en llur primitiva senzillesa." Aquest paràgraf de Ferran Agulló, tret d’ un llibre de Néstor Luján es realment alliçonador. I l´amic Luján continua:" l que passa és que si bé és cert que fa un esforç perqué la cuina sigui senzilla i per abaratir-la, hem de dir que, contra el que sembla creure, la cuina catalana mai és senzilla com s´ha demostrat en el decurs de la seva historia.." Pels joves enamorats es va imposant, a partir dels darrers anys, anar als restaurants xinesos. No representa ni una festa ni una excepció, sinó un costum que arrelat a la nostra societat i surt barat (no cal fregar plats, ni cuinar, ni emmerdar-se de molles de pa), es anar directe “al gra. També hi ha les “piches” (inventades pels lleidatans fa molts anys i copiades pels italians fa dos dies. es diuen “coques de recapte” i més complicat de demanar-ho en català que en napolità. El canvi i la voluntat de conservació duna cuina catalana ja ho escriurem més endavant.La nova cuina s´ha acabat. I és natural. Fou una forma de menjar “ a la francesa (de Lyó) però molt cara... molt cara i amb crema de llet a quantitat. Tot era encarit i simplificat pels francesos. Varen arribar els del país basc i els catalans amb la física i química que tot ho ha complicat per saber cuinar com cal. Què ha succeït?. S´han complicat cada vegada més les elaboracions, les formalitats de fondo per esquemes quasi de laboratori científic. Els plats van perdent els seus paladars particulars, ningú vol estar a la cuina, i es barregen ingredients de tot el món. Hem de defensar la investigació i l´ampliació de les noves eines de treball, però on hem anat a parar? Aquesta darrera pregunta la feia Paul Bocusse a finals del segle passat. Dintre de les seves paraules jo ja ho veia venir. Estava treballant en els millor menjadors públics i privats de Barcelona.“Marchando una de sorbete de cigarro habano?..Doncs amb el gaspatxo de maduixots de la senyora Ruscalleda ho començaren a posar-hi estels a la guia roja. .Tot bé, sí senyor. Ara retroben el fricandó amb rovellons tres pins de la saga dels Puig. Per Rodrigo Mestre
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
||||||
|
Un artículo de...
|
|||
Seguir a @cartavariadaweb
|
|
|
|
|