 |
Home 
Va de cata Comencem amb “Cata y recata”, Grans Muralles 1997 (Torres)
Va de cata Comencem amb “Cata y recata”, Grans Muralles 1997 (Torres)
Comencem amb “Cata y recata”, Grans Muralles 1997 (Torres) |
| lunes, 03 noviembre del 2008 | ||||||||||||||||||||||||||||||
 “Però és clar, els vins, igual que les persones, neixen i moren, tenen una vida que en un principi podem preveure més o menys, encara que no sempre és així”
Quan surten al mercat els vins considerats excel•lents i grans pels cellers sempre es peca una mica de futurista, ja que com és normal un celler que presenta un nou vi a la gamma alta de qualitat i preu hi dedica tots els esforços, o almenys sempre es presenta així. Però és clar, els vins, igual que les persones, neixen i moren, tenen una vida que en un principi podem preveure més o menys, encara que no sempre és així. Cal que recordem als anys noranta la sortida extradordinària dels excel•lents priorats, de molts vins de la Ribera del Duero i de moltes altres zones; en la seva presentació s’afirmava que tindrien una vida llarga, més enllà dels deu anys, quan encara molts cellers no tenien una història vinícola d’aquests deu anys, i això vol dir que no tenien patrons de longevitat en els seus nous vins. Molts d’aquests grans vins tot just van sobrepassar l’any 2000 començaren a caure: massa madurs, l’acidesa molt baixa i fins tot es van tornar tendres... S’havien de beure. Un altre cas a part és i va ser la “parkerització” de molts vins. Jo no estic en contra que els cellers elaborin els vins al gust de Parker, si això ven. I com que ven, crec que és positiu, però com tot en aquesta vida aquí també hi ha d’haver un pas intermedi que equilibri la balança dels gustos, pero crec que ens hem passat. Des del meu punt de vista, un gran vi mai no ha de perdre la personalitat i ha d’expressar tipicitat. Si fem la comparació entre Bordeus i Borgonya, observarem que Bordeus viatja cap a les concentracions ─per sort no tots─ i el gust més americà, mentre que Borgonya expressa raïm, terreny i estil, un estil que està perdurant a través dels anys i que perdurarà. El mateix passa amb els grans vins d’Itàlia, mentre que una part dels nous toscans són de tall modern i parkerià i fins i tot alguns barolos, per fortuna en el segon continuem trobant el gran vi clàssic que ens delecta i ens fa beure: raïm, terra i home, bonica trilogia no només des del meu punt de vista, sinó d’una gran majoria cada dia més nombrosa. Doncs bé, aquesta és una part de la introducció que he triat per presentar aquesta secció, que en aquesta ocasió es titula “CATA Y RECATA”, una secció que anirem intercalant entre les diferents degustacions tant de vi com de begudes o altres productes, sols o en harmonia una mica gastronòmica. Vull parlar d’aquest vi perquè em sembla un dels grans d’Espanya, un vi que des que va néixer es manté fidel als seus principis, marcats per la trilogia que és la base i la mare de qualsevol vi que vulgui expressar alguna cosa. Algú va dir no fa gaire que aquest vi és “el Romanée Contí espanyol”, i la veritat, amb tot el respecte i la distància, la qualificació no em sembla gens desafortunada, sinó que intenta qualificar un vi molt nostre. Aquest vi neix de raïm molt mediterrani, en unes vinyes que formen part de la història, vinyes on els reis com Carles I i Felip II ja gaudien del suc del raïm d’aquestes vinyes del monestir de Poblet. Aquest vi demostra que del nostre raïm també se’n pot fer gran vi, on carinyenes, garnatxes, monastrells, samsons i l’exclusiva garró, nascudes de pissares fines, collides, fermentades i criades amb molta cura, donen com a resultat una harmonia en el conjunt que podem qualificar d’excepcional... un gran vi mediterrani.. que per sort en tenim alguns més. La degustació que presentem és la del primer vi que va sortir al mercat de la collita del 1997, una collita que en algunes zones d’Espanya va ser de les més difícils i complicades, amb unes qualitats mitjanes força baixes. No és el cas d’aquest Grans Muralles, 97, la qualitat del qual continua i ho farà uns quants anys més. “ Grans Muralles, 1997” De color granat fosc amb rivets clars, típics de la seva edat. Al nas és un vi generós i càlid que expressa aromes amables de pa torrat, espècies, fruits vermells i negres del bosc i un fons de cuir fi. En boca té una entrada suau i llaminera, amb cos i sedós, de tanins fosos i fruiters, amb estructura, acidesa equilibrada i aromes que recorden les fruites negres madures i les espècies com el clavell i la nou moscada. Llarg en postgust, on marca elegància i equilibri, és allò que es diu que... els grans vins són els que tornen. Nota de celler i degustació
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Seguir a @cartavariadaweb
|
|
|
|
|