 |
Home 
Entrevistes - Professionals Entrevista a Oriol Balaguer, artista de la xocolata
Entrevistes - Professionals Entrevista a Oriol Balaguer, artista de la xocolata
Entrevista a Oriol Balaguer, artista de la xocolata |
| miércoles, 29 octubre del 2008 | ||||||||||||||||||||||||||||||
 El premi professional de l’any 2006, el millor pastisser de Catalunya de l’any 2003 o les millors postres del món 2001: tot un mestre del món del dolç.El premi professional de l’any 2006, el millor pastisser de Catalunya 2003 o les millors postres del món 2001 són només alguns dels guardons que avalen el bon fer reboster d’Oriol Balaguer, tot un mestre del món del dolç que s’ha proposat crear, i ho està aconseguint, una nova relació entre el client i el producte. Per aquest motiu, a les seves tres botigues (Barcelona, Madrid i Tòquio) s’ha eliminat el mostrador tradicional per convertir l’espai de venda en una sala de museu ultramodern on el client es pot moure lliurement entre les obres de l’artista reboster. Oriol Balaguer, nascut el 1971 a Calafell, ha aconseguit en molt pocs anys revolucionar el món de la rebosteria espanyola, i fins i tot ha creat modes de primavera-estiu o de tardor-hivern. Així, de la mateixa manera que els sastres ens vesteixen per fora, l’Oriol ens alimenta amb els seus dolços per dins seguint les tendències de la temporada. Estem parlant d’un dels millors, per no dir el millor, xocolaters del món. Enguany, una de les novetats de temporada és la capsa HIGH TECHOCOLATE, amb 36 bombons de 12 gustos i textures diferents, a més de 10 lioxocolates, minirajoles amb liofilitzats, espècies i herbes. Sense cap mena de dubte és l’alta costura del dolç, de la pastisseria hightech on trobem bombons, pastissos, galetes, pans de pessic o coques. És un món de gustos màgics en què destaquen dos supervendes: el bombó mascletà, farcit de sucre que esclata a la boca, i el pastís 8 textures de xocolata, que li va valer el premi a les millors postres del món l’any 2001.  Innovació i molta feina, segur que tenen el seu reconeixement en els guardons. Però en un món tan diversificat i competitiu, quina importància tenen aquests premis?Bé, els premis t’ajuden, per descomptat. No són bàsics però et donen empenta a l’hora de treballar. Al principi concursava, assistia als esdeveniments oberts als diferents professionals, però ara no tinc temps. Des que vaig començar, ara fa uns anys, el meu projecte empresarial els concursos han passat a un segon pla, encara que em segueixen concedint premis per la meva feina, de manera més genèrica, com aquell premi professional de fa dos anys. I en aquests moments tan complicats que viu l’economia mundial, cal renovar-se o morir?La veritat és que hem començat una tardor incerta, amb una empenta comercial no gaire sòlida, però ja vaig néixer pastisser xocolater i una de les nostres il•lusions més grans, tant per a mi com per a la meva dona, era tenir botigues pròpies tant a Barcelona com a Madrid, i en altres capitals. Ja fa vuit anys, vam obrir a Barcelona el que anomenem un showroom del dolç. Volíem dissenyar un espai diferent, únic a Espanya, on el client no hagués de tocar el timbre per comprar unes postres, un dolç o un bombó. Era, insisteixo, un espai amb un mostrari, una exposició del producte, i amb la rebotiga, que aleshores funcionava com a laboratori. I aquell experiment va ser la base per a la nostra empresa actual i que vam posar en marxa l’any 2002. Dius que vas néixer pastisser xocolater, però a més has estudiat a l’Escola de Pastisseria de Barcelona, has treballat amb mestres com Ferran Adrià i vas començar els estudis de Belles Arts. Fins a quin punt es porta a la sang la professió?El meu pare era un pastisser tradicional i d’ell n’he heretat la passió per la xocolata. De manera que ho porto a la sang. Després s’ha d’aprendre, experimentar, des del més bàsic fins al més sofisticat. Del meu pare, n’he après la neteja, la pulcritud i el perfeccionisme. Ara mateix dedico 25 hores al dia al món dels dolços, que és la meva gran passió i, a més, el meu hobby. Espanya té a dia d’avui els millors cuiners del món, així ho demostren els nombrosos premis que reben els xefs del nostre país i també la publicitat que donen a la nostra cuina, la dieta mediterrània. Però que passa amb les postres, que encara que són allà, a totes les taules internacionals, no tenen la mateixa repercussió?La veritat és que les postres, els dolços, són la germana petita de la cuina en general. A l’última dècada, i com un fet social, s’ha atorgat una gran rellevància al cuiner. Els mitjans de comunicació estan pendents de cada pas dels nostres grans xefs i deixen de banda les postres, o el que és el mateix, l’apoteosi d’un bon àpat. És un plat que queda en un segon lloc, malgrat que últimament això està canviant. Cal tenir en compte que no hi ha un menú complet sense unes bones postres. A Espanya hi ha una gran tradició rebostera?De tradició en tenim, molta i variada, però hem de saber que fins ara no hem sabut exportar ni els coneixements ni els plats o els gustos. Això es deu, en part, a allò a què em referia abans; la importància que s’ha donat al xef i no al pastisser. De totes maneres crec que això està canviant perquè els mateixos xefs busquen, com deia, l’apoteosi al seu menú, i també perquè l’interès entre els joves va, cada vegada més, cap a un món menys conegut, com és el de la rebosteria, on encara queda molt per experimentar. I si, per canviar una mica, invertim l’ordre de les coses? Comencem amb un còctel dolç, o el que és el mateix, un dolç abans de menjar.Em sembla perfecte. Sempre he cregut que un dolç equilibrat pot ser el principi idoni d’un bon àpat. Som al segle XXI i el culte al cos és una realitat, per no parlar del nombre creixent de persones que pateixen diabetis. És difícil compaginar això amb el món de la xocolata?Jo tinc la meva pròpia línia sense sucre, els Bye Bye Sugar, que són bombons sense sucre elaborats amb maltitol. Tenen tres gustos diferents, el d’anís estrellat, el de trufa 65% cacau i el bombó de taronja. D’aquesta manera tenim productes per a tots els que volen gaudir tot i que a vegades ho tenen més difícil. El que volem, és clar, és que la gent gaudeixi. 
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un artículo de...
|
|||
Seguir a @cartavariadaweb
|
|
|
|
|