 |
Home 
Viatges gastronòmics Guia de Bruges i Gant, dues boniques ciutats de Flandes
Viatges gastronòmics Guia de Bruges i Gant, dues boniques ciutats de Flandes
Guia de Bruges i Gant, dues boniques ciutats de Flandes |
| viernes, 24 octubre del 2008 | ||||||
 “Es tracta d’un recorregut interessant per dues de les ciutats més boniques i culturals del nord de Bèlgica per recordar la seva història i assaborir la seva gastronomia mentre naveguem per alguns dels vells canals”Parlar de Bèlgica és fer-ho de la capital, Brussel•les, d’Ambers, de Lovaina, de Lieja, de Hasselt, de Namur, i de molts altres llocs d’aquest meravellós país. Però, sobretot, és parlar de Gant, Gent per als oriünds, i de Bruges, més coneguda com Brugge pels mateixos flamencs. Perquè, a més, aquestes dues precioses ciutats de Flandes formen part de la història de Bèlgica i Espanya, ja que si tenen alguna cosa en comú són les arrels que al llarg dels anys han influït en un regne que va dominar mig Europa. Fet aquest aclariment, només apuntar que Gant, el nom de la qual en celta significa una cosa com ara “confluència entre canals”, va ser fins al segle XIV la segona ciutat més important del Vell Continent, després de París, lògicament, a la qual arribaven en pelegrinatge tots aquells que volien tenir una bona formació acadèmica, i des d’on sortien els pelegrins amb rumb a Santiago de Compostel•la amb l’únic objectiu de guanyar-se el perdó. Però, a més, Gant és una de les ciutats més boniques de Bèlgica, plena de canals estrets i romàntics que discorren per tota la ciutat, on segles enrere es viatjava amb facilitat, tant entre les ciutats de l’interior com cap a la costa.  I si ens embarquem en aquests camins fluvials, segur que veurem una sèrie d’edificis que també formen part de la història de la ciutat. La podrem recórrer de punt a punta ja que la seva canalització artificial va d’un extrem a l’altre de la ciutat. No hem d’oblidar que Gant, durant bona part de l’edat mitjana, va assolir honors i riqueses gràcies al seu port internacional, encara que avui ja hagi desaparegut. Una ciutat en què fins i tot la Lliga Hanseàtica tenia la factoria més important del nord d’Europa, i disposava d’embarcacions que arribaven de tots els llocs del món. Quan recorrem els carrers també hi trobarem grans monuments moderns repartits per aquesta bonica ciutat, així com molts edificis d’altres èpoques, alguns dels quals encara conserven un valor històric i cultural de primera categoria. Un bon exemple el tenim en el soberbi ajuntament, d’estil gòtic, un edifici digne d’admiració. A més, no hem d’oblidar que a l’interior es poden contemplar escultures i pintures de gran valor. És el mateix cas que la catedral de Sant Bavó, o Sant Bravo, construïda per l’arquitecte Van Eyck, on s’exposa de manera permanent una col•lecció de quadres que van des de les realeses europees fins als nostres dies. L’interior de l’edifici també ofereix un tríptic de fusta impressionant, L’adoració de l’anyell místic, del pintor Jan van Eyck, germà de l’anterior artista, que paga la pena ja que es tracta d’un dels tresors més cobejats de la ciutat i probablement de tot el país. Això no obstant, a més d’aquestes i altres meravelles arquitectòniques de Gant, destaquen el Pont de Sant Miquel, la Casa de la Moneda, la Roca dels Comtes, el Museu d’Etnologia, o la famosa Torre Cívica, més coneguda com Torre Belfort, i que no és altra cosa que el Campanar de Sant Nicolau, a la qual es recomana pujar fins dalt de tot per observar la maquinària del vell rellotge de corda mentre contemplem una de les vistes més impressionants de la ciutat. Però abans de marxar de Gant ens hauríem d’acostar fins al Castell d’Ooidonk, als afores de la ciutat, ja que es tracta d’una bonica fortalesa del segle XVI plena de tresors i amb una decoració exquisida on podrem veure algunes referències espanyoles. GastronomiaQuant a la gastronomia de Gant, cal dir que ofereix un ampli ventall de possibilitats a l’hora d’assaborir alguna de les seves especialitats, per la qual cosa hi ha un bon nombre de restaurants i tavernes del centre de la ciutat que valen la pena de conèixer. Flandes és el paradís de la bona taula i els habitants de Gant ho saben, per això tenen per costum sortir a sopar al centre de la ciutat. Com m’explicava el jove xef Gilles Joye, del restaurant……: “la cuina gantesa és una cuina de la terra elaborada essencialment amb productes flamencs, del mar i de la terra, amb un respecte estricte a les estacions”.  Del mar arriben els inevitables musclos, preparats de mil i una maneres, i les gambes grises procedents del mar del Nord, presentades en croquetes ben cruixents. Els plats de peix són infinits: llenguado, limanda, rèmol, truita. També hi ha la possibilitat de tastar un plat d’arengs frescos marinats i acompanyats de remolatxa, escalunya i alfàbrega, una manera excel•lent d’entrar en matèria. Als gantesos, i a tots els flamencs en general, els encant l’anguila: entre totes les maneres de preparar-la destaca l’anguila en verd, cuinada amb bledes, espinacs, ortigues i cervesa blanca. Però l’especialitat flamenca per execel•lència és el waterzoï, peixos de mar i riu guisats amb verdures. La versió gantesa també hi afegeix pollastre. El plat se serveix acompanyat de llesques gruixudes de pa gris que s’unten amb mantega. Pel que fa a l’apartat de carns, hi ha una gran varietat: el bou blanc bleu belge (molt semblant a la vedella d’Àvila), l’ànec, el colom, el conill, el porc...Poder gaudir d’especialitats tan delicioses com el conill amb prunes, o a la cervesa, el koekoek de Malinas (una espècie autòctona de pollastre), o la carbonada de bou amb ceba i cervesa, segur que valdrà la pena. Altres especialitats són el presskopf, una terrina de cap de porc que es menja com a entrant, amb pa i mostassa forta. El hennepot, que és una terrina de pollastre, conill i vedella aromatitzada amb llimona. També haureu de deixar espai per a les verdures i hortalisses, com les endívies o les boníssimes patates Bintje, i tastar una raresa: els brots de llúpol. Les patates fregides sovint són casolanes i del dia. I, per descomptat, no dubteu a regar el menjar amb cervesa: Flandes es vanta de tenir més de 1.000 varietats i les nombroses cerveseries artesanals us ofereixen l’oportunitat d’assaborir “beuratges” que no trobarem a cap altre lloc. Després de sopar, podem fer un passeig i acostar-nos fins a la confiteria Temmerman, si encara està oberta, famosa entre altres coses per la seva especialitat, el cuberdon, una paperina de sucre farcit de melmelada de gerds, així com el mattetaarten, un pastisset de massapà que farà les delícies dels més llaminers. A continuació, és el moment de contemplar la nit de Gant mentre anem a prendre l’última copa en algun dels pubs animats amb música en viu.  Informació pràctica d’alguns restaurants de la ciutat de Gant:
Llocs típics on poder degustar la cervesa belga a Gant:Són moltes i variades les cerveses tradicionals belgues, més de sis-centes diferents, que els flamencs anomenen Bier, i que per als més entesos es tracta de les millors del món. No oblidem que a Bèlgica existeixen més d’un centenar de brasseries, o destileries de cervesa, de totes les mides i amb tots els tipus i gustos. Des de les anomenades trapenses, destilades pels monjos, amb un gust lleugerament amarg, passant per la gueuze, el gust àcid de la qual ens recorda molt la sidra asturiana, fins a la vermellosa krick, elaborada amb fruits com la cirera.
Per a aquells que han arribat fins aquesta ciutat en el seu propi vehicle, els recordarem que poden fer servir l’Elektroboot. És a dir, deixar el cotxe a l’aparcament de Gent-Zuid, al sud de la ciutat, i agafar el ferri que surt cada vint minuts i que ens deixa de franc fins al moll del gra (Korenlei), situat en ple centre de la ciutat de Bruges. Aquest servei funciona només fins a l’1 de novembre, en horaris que van de les 14.00 a les 19.00 hores. Ja som a Bruges, la ciutat “fantasma” que segons el poeta Charles Baudelaire tot el món hauria de visitar almenys una vegada a la vida. Aquí, en aquesta vila d’aire medieval, que va viure la seva esplendor al segle XIV, un es troba amb l’art en majúscules. Només cal dir que al Museu Groeninger es conserva el famós altar Christophorus, de Hans Memling, i a la primera planta de l’ajuntament, una elegant sala gòtica amb una impressionant volta de fusta policromada i pintures murals, a banda d’altres tresors que hi ha escampats per tota la ciutat, entre els quals són de visita obligada els famosos canals. 
En un emplaçament envejable, la situació geogràfica de Bruges la convertia en l’enclavament natural del comerç d’alguns països dels mars del Nord. La regió de Flandes ja era sovintejada a l’època carolíngia pels escandinaus, aquells excel•lents mariners les gestes militars dels quals es canten a les sagues dels països nòrdics. No obstant això, a partir del segle X, i sobretot a la primavera, aquells nòrdics despietats, més coneguts amb el nom de víkings, llançaven les naus al mar no només per trobar una mort gloriosa en algun camp de batalla, sinó també per aconseguir mercaderies de tota mena i altres béns de consum. Els víkings, reconvertits més tard en fenicis, van recórrer tota la costa occidental de la vella Europa, des del golf de Finlàndia fins a la ciutat andalusa de Sevilla, a través de mars, rius i canals, i van dur a terme el comerç tradicional d’aquesta part d’Europa. Tornant als nostres dies, no s’ha d’oblidar que a Bruges, a més de navegar pels seus canals romàntics, també es pot passejar pel centre de la ciutat en un flamant carruatge tirat per grans i elegants cavalls perxerons. El recorregut pot arrencar a la plaça principal, la famosa Plaça del Mercat (Markt), on es muntava el mercat tradicional de la ciutat, on van tots els visitants quan arriben a Bruges. Es tracta, doncs, d’una gran plaça que antigament servia de soc en què es comerciava amb tota mena de productes de l’època. Al centre hi ha, a més, una enorme estàtua en honor dels Herois de la Revolta del 1302, que van lluitar contra aquells rics comerciants. No gaire lluny d’aquí es troba el Halle, més coneguda com la Talaia, que és un campanar immens del segle XII, amb 47 campanes de bronze massís que repiquen cada quinze minuts, i que ofereixen petits concerts musicals dimecres, dissabte i diumenge. L’edifici té una alçària de 83 metres, i és un dels més imponents de tot Bèlgica. Presidint aquesta plaça trobem el Palau Provincial, d’estil gòtic, i que en dates assenyalades s’omple de banderes que onegen al vent. A tocar hi ha la Plaça de Burg, o del Fortí, on es troba l’Ajuntament de Bruges, i just al costat, la Basílica de la Santa Sang, una petita capella romànica del segle XII que va ser construïda per exposar-hi les relíquies portades pels guerrers durant la segona croada i de la qual es pensa que conté la sang de Crist que Josep d’Arimatea va rentar del seu cos. Davant d’aquesta plaça, s’entreveu el famós mercat de peix on continua la tradicional subhasta dels productes del mar, i on també es poden adquirir els famosos musclos del mar del Nord que tant agraden als belgues, sobretot acompanyats de patates fregides. Tampoc no hem d’oblidar les no menys conegudes i gustoses gambetes, que són presents en molts plats de la fastronomia belga. Els crancs, els cargols, els arengs frescos, el bacallà que els flamencs s’empassen com si fos pa, o qualsevol altre tipus de peix per preparar al forn o per passar-lo per la paella, per degustar-lo més tard a la taula d’algun restaurant, també el trobarem en aquest petit mercat. I com que hem parlat de gastronomia, aprofitarem per recordar que Bèlgica es caracteritza per fer servir els millors peixos i mariscos d’aquesta banda de l’Atlàntic, que sempre hauran d’anar acompanyats dels vins excel•lents que s’elaboren en aquest país o als països veïns. Continuant el passeig per la Blinde Ezelstraat, descobrim els primers canals i ponts d’aquesta zona de la ciutat. Des de l’Embarcador del Rosari, hi ha una vista esplèndida de la Talaia, tot i que per gaudir d’aquell paisatge únic de Bruges no es pot deixar de visitar tant el Moll dels Picapedrers com el de Verd. L’oferta gastronòmica de Bruges és desbordant i és una bona mostra de la quantitat de turisme que acull aquesta petita ciutat belga al llarg de l’any. Si preferim un tracte més individual i refinat, i una cuina més elaborada, cal evitar de totes totes els cridaners restaurants de la Plaça Major (Markt), perquè la seva relació qualitat-preu és inferior que als voltants i les onades de turistes que els visiten poden afectar el servei i l’agilitat i simpatia dels cambrers. S’ha d’optar per descobrir entre els seus agradables carrerons el lloc que millor s’adapti als nostres gustos i a la nostra butxaca, perquè la recerca no requereix grans esforços i el resultat ens deixarà ben satisfets. Us presentem alguns restaurants de Bruges com a proposta:Bèlgica té el rècord Guinness del major nombre de restaurants premiats amb estrelles Michelin en relació amb el nombre d’habitants. En total hi ha 78 restaurants belgues amb una estrella Michelin a la nova guia del 2008.Un dels restaurants flamencs amb 3 estrelles Michelin el 2008 és De Karmeliet.
Cal tenir en compte que els restaurants a Bèlgica es classifiquen en quatre categories que determinen el preu. Aquests preus són per a un menú de tres plats per persona i s’ofereix una ampolla de vi de la casa, o el seu equivalent més barat. Inclouen l’IVA però no la propina. Llocs típics de Bruges on degustar la cervesa belga:
Os recomanem la lectura dels articles:
Més Informació:Oficina de Turisme de Bèlgica, Flandes i Brussel•les World Trade Center Molí de Barcelona, Ed. Este, pl. 6a Tel.: 93 508 59 91 08039 Barcelona www.flandes.net
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
||||||
|
Un artículo de...
|
|||
|
|
|
 |
|
|