Entrevistes
Parlem amb Matthew Tree, Escriptor i Colaborador de mitjans
Parlem amb Matthew Tree, Escriptor i Colaborador de mitjans |
| viernes, 19 diciembre del 2008 | ||||||
![]() “Els plats de mar i muntanya i la cuina amb xocolata em vàren sorprendre. A qui no sorprendrien? Entre altres coses, m'he acostumat a menjar calamars"Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990. Els seus llibres sempre denoten aquell punt de rebeldia que el fan tant interessant. Es va iniciar amb la seva novela 'Fora de lloc', novel.la, Cafè Central-EUMO, 1996. Dues edicions . Entre les seves publicacions també cal destacar 'Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix', Ed. Columna, 2000, set edicions. I els seus 2 últims llibres que ha publicat són 'La puta feina' Ed. Ara Llibres, 2006. Dues edicions. 'La vida després de Déu' Ed. Ara Llibres, 2007. Tres edicions. Ha estat membre del col.lectiu Germans Miranda i ha contribuït contes a tots els seus reculls: 'Aaaaaaagh' (1998); 'El Barça o la vida' (1999); 'Tocats d'amor' (2000); 'Contes per a nenes dolentes' (2001) i 'La vida sexual dels Germans M.' (2002) i 'Adéu, Pujol!' (2003). Tots publicats per Columna. També ha contribuït articles a dos llibres col.lectius sobre Barcelona: 'Què fas aquest diumenge?' (La Magrana, 2002) i 'Barcelona Acròstic' (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2002). Recentment, ha contribuït contes a dos reculls: 'L'hora del conte' (La Galera, 2006) i 'Contes coordinats' (Ed. Montflorit, 2006). Ha col.laborat com a escriptor amb les publicacions següents, entre d'altres: Diari AVUI, The Times, El Temps, Lletra de Canvi, Matador, The Metropolitan, The Edinburgh Review, The Dalhousie Review, El País, Cave Canis, El Periódico de Catalunya i Time Out Barcelona Guide. Actualment escriu articles per les revistes The Times Literary Supplement, el diari AVUI, Catalonia Today i La Directa. Ha col.laborat amb diversos programes de ràdio i televisió durant els últims deu anys, incloent-hi TV3 ('La Cosa Nostra', 'Tenim paraula'), Ràdio Contrabanda, Ona Catalana, BBC World, el BBC World Service i RAC 1. Ha estat coguionista i presentador de la sèrie documental i d'entreteniment 'Passatgers' (TV3, 2005). La segona sèrie de 'Passatgers' es va estrenar al setembre del 2006. Actualment col.labora amb Catalunya Ràdio i Ràdio 4. El 1999 guanya el premi Joan B. Cendrós per a la divulgació de la cultura catalana a l'exterior, per un article publicat al diari The Times aquest mateix any. Durant els últims deu anys ha fet recitals dels seus textos en públic, a desenes de localitats a Catalunya, el País Valencià i Mallorca. Matthew Tree de caràcter inconformista i amb aquella timidesa que el caracteritza ens parla dels seus gustos personals i dels seus próxims projectes: La gastronomia juga algun paper en els seus llibres?Gens.Una bona cervesa o un bon vi?Una bona cervesa? La Tiger Beer de Malàisia o bé la Budvar txeca. No bec vi.Vosté que ha recorregut quasi tots els pobles de Catalunya, qué és el que li ha sorprés més de la nostra gastronomia?La immensa varietat de plats i el fet que molta gent no sap que aquesta existeix.Tinc entés que el seu últim llibre, que parla sobre Déu, ha portat molta polémica, fins i tot una noia que se l’estava llegint a l’institut li van prohibir. Qué en pensa de que en plena democràcia encara hi hagin ments tant tancades? I si parlem de menjar vosté té la ment oberta o tancada envers la innovació de la cuina?El pensament religiós es absolutista per definició: és incompatible, en el fons, amb el pensament obert, adogmàtic, sigui aquest especulatiu, imaginatiu o científic.No tinc ni tindré mai teories respecte a la cuina. Si m'agrada un plat, tant me fa si és innovador o fet a partir d'una recepta descoberta a les golfes de la rebesavia. Primer va ser el rei, després va ser Déu, quin és el seu próxim projecte en el que está treballant? Ens donarà vida amb una nova polémica?Actualment estic fent una novel.la (en anglès) que, com totes les novel.les, no té cap tema fàcilment identificable. El proper llibre de no-ficció serà sobre el racisme.Quin es l’apat més important per vosté?Entre setmana, el sopar. Als caps de setmana, el dinar.Quan va arribar a Catalunya, qué és el que li vas sorpendre més de la nostra gastronomía? Hi ha alguna cosa que no li va agradar gens i que en aquests moments el seu paladar s’hi ha acostumat?Els plats de mar i muntanya i la cuina amb xocolata em van sorprendre. A qui no sorprendrien? Entre d'altres coses, m'he acostumat a menjar calamars. |
||||||
| Comentaris |
|
|
|
Seguir a @cartavariadaweb
|
|
|
|
|