Beure el vi…………? Millor menjar vi, no? , en aquest cas un Cava. Sona un poc rar, però gràcies a la unió de dues famílies això ja és una realitat.
Parlem de les investigacions portades a terme durant anys de la família Roca (Celler de Ca Roca) amb el seu excels Sommelier com és Joseph (Pitu) per als amics i de la segona família com és la de Agusti Torelló Mata, en aquest cas Agustí, com enòleg.
Doncs bé aquests dos professionals es van posar som-hi juntament amb la fundació ALICIA i han aconseguit després de moltes proves un cava sòlid, que per legislació no es pot cridar cava, però que en realitat és això, un Cava texturizato, amb aspecte d'elegància gelatinosa, brillant i d'un sabor sorprenent.
Una de les coses que més sorprèn és que aquest producte (SOLID) manté i eleva l'escuma quan ho poses en una copa, en realitat et menges l'escuma…….les bombolles, en una nit com la de cap d'any té un punt d'atrevit, de diferent fins i tot de luxuria.
 Aquests adjectius es reafirmen quan el SOLID blanc el prens amb una ostra amanida amb pa de espècies, curry, etc. És sublim i et transporta a l'època de les festes gastronòmiques romanes, això si, marcades per l'elegància. Però encara segueix la sorpresa quan el rosat el poses en la copa en unió d'unes maduixes, al costat d'una petita porció de sucre de canya…..un xic de pebre……,a l'ingerir-lo una suau impressió t'impregna tots els sentits, fins i tot els instints……..amb una sensació de seda……suavitat……..tacte subtil……..fins i tot ....passió.
Be deixarem ja les ambigüitats, que repeteixo, són ideals per a entendre aquest producte i ens centrarem en els dos SOLID, el blanc, ideal per als aperitius, mariscs i fins i tot còctels i el rosat per a les fruites vermelles silvestres, les maduixes, etc.
Realment és una novetat a nivell internacional, tant el producte en si, com el fet de menjar-se un vi, de prendre'l amb cullera, de mantenir-lo en la boca durant un temps amb la finalitat de treure-li un sens fi de sabors i aromes que ens deixen impressionats. Encara que jo com un remei per a oblidar aquesta crisi, prefereixo tornar als adjectius anteriors i jugar a l'ambigüitat.
|
Va de cata 
