No cal anar molt lluny.
Ni trepitjar restaurants plens de gent
ni ofegar- se en un got d´engoixa per tal de beure llum, la llum, paraula mítica, metáfora de seny.
Aixó que potser cerquem ho tenim davant nostre.


Per gaudir un cel culinari no cal morí de fam. No cal anar tan lluny.
Siga fred o calent, siga guisat, rostit, ofegat,
fresc del día o cuina de mercat;
mira - ho ben a prop i a punt.

CAN SUÑÉ,

¿ quins objectes, quins cels, quins mons, quines paraules, quins horitzons et volten, quines presons,
quins èssers estimats o quins murs et tanquen? Tens llum.
Detura´t una estona, contempla, fixa´t, seu de tant en tant.
No cal anar més lluny.
Un home, uns anys, un amic amb núvols de paraules,
el nu batec d´un cor, també el voleiar solitari del fum.
I tu ens hi vols fer llum, estimar aquets moments. Com ara mateix.
No cal cal anar molt lluny.

Estimat TONI,

L´espai que omples no es en blanc,
han estat unes hores de honorar un amic,
i només és un instant, un cas, senzill, teu, TONI, llum.
Sense altres pretensions i tanmateix insòlit, uns instants
que ara poses d´exemple: imatge, símbol, o potser la pura anècdota de un cigar havá convertit amb fum i cendra.
Ja tens un nou tema, nou per inesperat:
No cal anar- se´n lluny per ser estimat  com la llum de la veritat.
No res et será com abans.

Ni a tu, TONI, ni a ella, lluny i llum, familia i paella.

I tot ho ha dut dos mots, senzillament fidels de tan reals: llum i lluny.
Llum de Caldetes, lluny de la ciutad, pots anar-te´n ben lluny o pots no bellugar-te. Dinar o sopar, beure i fumar. Viure.
Mongetes del ganxet o péssols del Maresme?  
En qualsevol indret trobarás motius i gen per estimar-te.
Només la pedra oblida el moviment passat i l´altre que l´envolta;
però tu, home, no est pedra, est ánima, consol i vida.
Estimar és coneixer. Ho saps de ben lluny.
Dins nosaltres mateixos s´han de fer els miracles.
No és premisa obligada cap ritu ni cap temple.

Gracies FAMILIA SUÑÉ PER TOT EL VOSTRE EXEMPLE.

RODRIGO MESTRE